"A Anglès, el Diable hi és"

“A Anglès, el diable hi és”

Diu la tradició que en una ocasió, per la diada de Sant Antoni, no es trobaven músics per a la festa. Al final algú va dir, “Jo trobaré una cobla encara que siguin de dimonis”. Tot just havia marxat que va trobar un desconegut amb qui tot xerrant va tancar tractes tot proporcionant-li la preuada cobla. En ser el dia de la festivitat, tot i que la cobla va arribar tard a la missa, va ser a temps de tocar les sardanes, però en demanar-los que toquessin el Contrapàs de la Passió, els músics s’hi van negar en rodó. Llavors els músics van marxar corrent, menys un que “va quedar enganxat per la cua, i encara hi deu ésser”; per això, hom diu: “A Anglès, el diable hi és”.