Sant Pere Sestronques, Sant Amanç i Santa Bàrbara

Diu la rondalla que es varen trobar fent camí tres sants: Sant Pere, Sant Amanç i Santa Bàrbara. Arribant prop de Sant Martí Sapresa, Sant Pere s'estroncà i decidí reposar del cop. Com que venia de marina i no estava acostumat a caminar per les muntanyes, veient el camí costerut que s'acostava, va animar a seguir els seus companys de camí mentre ell es refeia de la patacada. Finalment decidí d'establir-se en aquell mateix indret i fou això com fundà l'església de Sant Pere Sestronques.

Decidits a continuar el camí, Sant Amanç i Santa Bàrbara començaren a enfilar la muntanya, però a la primera de canvi Sant Amanç mostrà grans dosis de cansament i dolor a la carcanada. Per això decidí fer una aturada en el camí, concretament en un petit pujol on bastí una petita cabana. Aquesta, acabaria donant recés espiritual als masos de la contrada fins que aquests varen contribuir amb mans i sous a la construcció de la nova església parroquial de Sant Amanç.

Santa Bàrbara, sense defallir per l'abandonament dels seus companys, continuà pel costerut camí. Tal va ser la seva tenacitat que no va parar fins a arribar damunt de la carena on, admirada de la magnífica vista que s'hi contemplava, decidí bastir un petit refugi de fusta que més tard es reforçaria amb pedra i esdevindria la casa de l'ermità en bastir el nou temple. Allí visqué molts anys i, ara, només ens recordem d'ella quan plou o trona. Així ho diuen les dites: "Quan Santa Bàrbara porta capell, pluja pel clatell"; "Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu".