La núvia de Can Biel
Can Biel és un dels masos fortificats més antics i ressaltats de la nostra població. Malgrat l'opulència que destil·la, la casa sempre ha estat envoltada de melangia. Resulta que un hereu de la casa havia de celebrar esposalles amb una rica pubilla de la contrada. Al convit de noces, no hi faltaren ni el rector, ni els pabordes, ni el domer, ni propietari que s'ho valgués. Tots els hisendats de la contrada hi eren representats i fins hi havia algun canonge.
Després del gran xeflis vingué el torn de les ballades i els entreteniments. S'escollí jugar a fet i amagar. Tothom tenia delit d'atrapar la núvia; ella, però, esmerçà gran interès a amagar-se, no fos cas que la trobés algú. Silenciosament s'enfilà escales amunt fins a la torrassa del mas tot amagant-se dins una vella caixa de núvia que hi va trobar, amb tan mala fortuna que la caixa quedà travada i segellada.
Amb la cessió dels actes de bandolerisme, la torrassa havia caigut en desús i ara ningú no hi pujava mai. Així és que a baix tothom estava enfeinat cercant la núvia per tots els racons i forats de la casa, sense trobar-la. Finalment, vençuts els ànims, els convidats van demanar a la núvia, tot cridant plegats, que podia sortir del seu amagatall. Transcorreguda una estona i veient que la núvia no donava senyals de vida, les cares d'alegria es convertiren en tristesa. En acabar la vetllada, els convidats se'n tornaren a casa i el pobre nuvi amb la pena es quedà. Pels pobles veïns, uns parlaven de si la pobra núvia en la foscor de la nit havia caigut al Ter i el corrent se l'havia emportada. Altres deien que la desaparició havia estat obra dels homes d'en Ramon Felip, que anys abans ja n'havien fet de les seves per la zona.
Passats els anys, l'atzar féu que un bon dia una pubilla del mas obrís la caixa de núvia que hi havia a la torrassa, trobant-se amb un munt d'ossos envoltants d'un bonic vestit de núvia i les joies del maridatge.