En Miquel de Sant Amanç
Conta la llegenda més culinària de Sant Amanç que, pels volts de les darreries del segle XIV, N'Elionor de Cabrera, senyora del Castell d'Anglès, convidà els seus cortesans a un àpat on no faltaren les millors viandes de la contrada ni el vi novell de la darrera collita de les vinyes del Puig Vell. Entre les viandes hi havia una carn magra preparada curosament per un dels seus cuiners, d'origen pissà, i que havia vingut de tornada d'unes de les campanyes del rei Pere III. El que no sabia N'Elionor és que el dit cuiner no era res més que un dimoni disfressat que, en veure's obligat a deixar el servei del rei abans de poder-lo emmetzinar, com havia fet amb Jaume d'Urgell, decidí enginyar-se-les per venjar-se de tan ferma pubilla. Com sia, entre les carns, el cuiner preparà unes mandonguilles amb carn magra i bolets, om prèviament diposità una bona quantitat de mataparents, i les embolcallà amb la mantellina. Vet ací, però, que el grup (que era fill de Sant Amanç), tot espavilat ell, s'adonà de la trafolla i serví les mandonguilles sense la metzina, la qual havia substituït per un savi amaniment de julivert, alls, ous i pinetells. Segons sembla, la preparació resultà del gust dels comensals. N'Elionor va atansar-se a la cuina per felicitar el cuiner i, abans de deixar anar paraula, aquest, que creia que l'anava a reprendre, li etzibà les culpes de la metzina al grum tot descobrint-se la tramoia. Abans que el dimoni s'adonés que havia ficat peus i cua a la galleda, N'Elionor el va fer empresonar a la masmorra més fosca del castell, de la qual no sortiria mai més, i nomenà nou cuiner el jove grum Miquel de Sant Amanç. D'aquí que aquesta menja es conegui com les "mandonguilles amb mantellina de N'Elionor o de Sant Amanç".
Encara avui, els veïns del carrer del Castell diuen que, durant alguna nit de Sant Joan s'han sentit els sorolls del dimoni que es queixa de la seva dissortada fi.